Prenent
el menhir com a element dissonant en el territori, entès com una de
les primeres construccions amb intencionalitat d’intervenir en un
espai que no li és natural, busco aquells objectes que podrien ser
els menhirs dels nostres temps, però que es converteixen en
residuals i perden tot sentit de ser un cop es situen en un context
que no els pertany.
Tomando
el menhir como elemento disonante en el territorio, entendido como
una de las primeras construcciones con la intención de intervenir en
un espacio que no le es natural, busco esos objetos que podrían ser
los menhires de nuestros tiempos, pero que se convierten en
residuales y pierden todo sentido de ser una vez se encuentran en un
contexto que no les pertenece.
Ja no erigim menhirs I i II, xilografia sobre paper, 76x108cm (imatge 67x100cm)