En La construcció d’un simulacre els espais des d’on poder veure i viure el territori prenen tot el protagonisme. Les representacions que generem condicionen la nostra mirada i són culpables de com experimentem el territori, on certs paratges i entorns són sublimats i passen a formar part de l’imaginari col·lectiu. Aquestes imatges representen l’únic territori possible de ser observat, per tan de ser viscut, i oculten tot el que queda fora de camp, un territori que no existeix. Escenaris artificials que suposen el punt d’inici per a la construcció de possibles nous paisatges.